Sí, per favor! Que tornin a escola almenys al setembre.
Ara, amb la incertesa present de com evolucionarà el COVID-19, acceptam no tornar, i el setembre de 2020, hem de trobar la manera. Certament no m'agradaria gaire allò del distanciament social a l'escola. De fet em semblaria pràcticament impossible dur-lo a la pràctica i molt negatiu el concebre's una mateixa com a contaminant o "contagiadora". Fa una mica de repèl pensar en els alumnes separats per mampares o amb mascaretes tot el dia. Tot i això, si la tornada depèn de mantenir noves pràctiques de socialització marcades pel fet pandèmic, que així sigui. Perquè l'escola fa lliures als estudiants, i també fa lliures els pares...
Aquest cap de setmana passat, abans d'entrar a la fase dos a les Illes Balears, ens hem anat trobant les famílies i fins i tot hem sopat plegades. Tranquil·les, no érem més de deu persones juntes, i a més vam fer torns per sopar; primer els petits i després els grans. Per una cosa de l'ordre imperant, és clar...
Entre els grans el crit era unànime. Ja no podem més!, de tenir la jovenalla tancada a casa. Ens pujam per les parets molt més que ells. Beneïdes tauletes i smart-phones i la santa saga d'"Stranger Things" o d'"Anne with E". Abans mirava arran la fitxa per veure la recomanació per edat, i ara és que no pens ni mirar si són adequades! Per només una estona de tranquil·litat i de no haver d'educar. Que això d'educar és massa sense un suport ampli.
Definitivament no es pot educar sense la tribu de l'escola. Sense el professorat, sense l'alumnat, sense les famílies amb les quals compartir. Sense aquesta socialització, sense aquesta relació amb iguals i amb les que guien, és pràcticament impossible acompanyar una criatura. El diàleg, el fracàs, l'enfronatment amb altres realitats són les eines que calen compartir a dins una aula. Que no dic que a casa no hi sigui necessari, no em malinterpreteu. Això sí, no sé ni com hi ha qui es planteja la possibilitat de fer escola virtual o molt pitjor, fer escola a casa. Ens hem tornat bojos o què? Escola a casa? Ni que fossim el "Capità Fantàstic", que ni al Viggo Mortensen li va anar bé a la peli.
El viver de la democràcia es troba a l'escola i és l'oportunitat que tenim com societat per avançar. Encara que la nostra escola no sigui perfecta, és la nostra escola, la pública, on estan les mestres que mereixen el nostre respecte i la nostra admiració. I si cal, un augment de salari.
Ni tan sols crec ni pens, en la línia de la Catherine L'Ecouyer, que en cap moment siguin necessàries les pantalles per guiar l'aprenentatge. Ans el contrari, sense pantalles, cos a cos, lletra esgarrifada damunt el paper és la manera d'aprendre. Sense sang, estem d'acord, però amb esforç i desenvolupant la psicomotricitat fina i la connexió del cervell amb allò que traça la mà. Que les màquines sempre hi són a temps d'arribar. No cal estar entrenat per fer servir qualsevol software dissenyat per tal que sigui intuïtiu. Diré també que igual que les pantalles i internet es poden obrir finestres al món, poden ser també limitants. Al cap i a la fi els algoritmes s'avancen en allò que podem necessitar i dirigeixen allò que podem accedir.
Em direu que estic fóra d'època i jo us diré que no. Que ja sabem tots que els directius que viuen a l'epicentre de la innovació en tecnologies de la informació a Sillicon Valley, mantenen ben allunyades les criatures de les pantalles. No dic que hàgim de prendre decisions tan dràstiques com fer desaparèixer les pantalles de casa que ja hem dit en altres ocasions que a moments són una bona sortida, sinó que per aprendre i adquirir coneixements calen moltes altres experiències connectades amb el cos, i sobretot, connectats amb els altres. Les bones històries narrades per profes entusiastes marquen per tota la vida i no s'obliden.
Encara ara em sorprèn que la meva filla d'onze anys no sàpiga que és una enciclopèdia... Bé, sap el que és la Viquipèdia, és clar: el primer resultat quan cerques a Google alguna cosa de l'escola. Però a la Viquipèdia, tot i que m'encanta i és molt útil per la primera recerca, li cal el context de pàgines, de conceptes que comparteixen el mateix àmbit per aprofundir. Satisfer la curiositat prescindint de l'enllaç. Podríem fins i tot discernir plegats.
Ja us dic que per mi està sent molt difícil ocupar l'espai que ens aporta l'escola, ja no jo tota sola, sinó amb els recursos que cont. L'escola és l'eix vertebrador de la nostra societat i la conformam les persones. Més que mai valoro l'escola pública i el seu professorat implicat, entregat i generós.
Referències per ampliar informació aquí:
Freire, Heike. Volver a clase tras el confinamiento: ¿nos estamos equivocando con los niños otra vez? https://elpais.com/elpais/2020/05/15/mamas_papas/1589554177_339665.html
Ferragut, Mar. Los alumnos de Baleares no volverán a clase este curso
Larrauri, Maite. El futuro es el presente: La reapertura de las escuelas merece ser estudiada y planteada ya. También la libertad y la responsabilidad son virus, los contagian los profesores, los contagian los espacios, las actividades, los tiempos, los materiales. https://ctxt.es/es/20200501/Firmas/32229/Maite-Larrauri-coronavirus-educacion-reapertura-escuelas.htm
Captain Fantàstic https://ca.wikipedia.org/wiki/Captain_Fantastic