RENDA BÀSICA UNIVERSAL

Foto Ethan Sees 


La "desescalada", la "nova normalitat", "era post-COVID"... no deixam d'inventar conceptes, paraules per anomenar un futur ben pròxim i desconegut, o potser no tant... Prèviament ja ens havíem anticipat a una "era" on necessitam "desescalar" el nostre consum exacerbat i virar la tendència cap al "decreixement" de la producció econòmica. Pens en el darrer moviment encapçalat per Greta Thunberg "Fridays for future", on milers de joves i no tan joves es mobilitzen per fer front a la crisi climàtica, la qual també s'ha relacionat amb la propagació del virus.

Indústries com l'alimentària, la indústria energètica, la lligada al petroli, la indústria turística són qüestionades socialment pel seu cost-benefici, i ja no responen a les necessitats que planteja la situació actual, entre d'altres per ser màquines que devoren recursos naturals i fins i "devoren" als humans.

Ara mateix ens trobam pensant i repensant formes, maneres de sortir-nos d'una nova crisi economicosocial lligada al capitalisme i la globalització.

En aquest debat i com sortida cap a una realitat on no hi hagi misèria, la Renda Bàsica Universal (RBU) es presenta com una opció que ha de regular el desgavell de l'explotació laboral, econòmica i perquè no, mediambiental. I possiblement ètica, perquè si millora el benestar de les persones, tal com demostra l'experiment realitzat a Finlàndia entre 2017 i 2018, estarem davant grans possibilitats de desenvolupament social i humà. Sinó ens hem de preocupar per poder menjar i tenim dret a una vida digna, altres aspectes com la participació social en la política, la formació i el compromís social segurament es vegin beneficiats.

De la RBU han parlat fins i tot els neoliberalismes i neoconservadors, perquè molts llocs de feina estan sent substituïts per la robotització i els sistemes d'intel·ligència artificial i això significa que hi ha milers de feines que desapareixeran. Jo estic d'acord que no tothom ha de treballar o no almenys com s'entenia el treball en l'era Industrial del SXIX fins avui. Si cobram una RBU, feines com les de cures estaran sent reconegudes i d'altres com la prostitució seria probable que desapareguessin.

Certament, quan un "neocon" parla de la RBU únicament pensa que necessita una societat que pugui continuar consumint els productes que posa a la venda. En aquest sentit, totes les preocupacions dels governs tenen a veure amb la por que la RBU faci que ens convertim en uns tirats que viuen -malament- dels subsidis. Mentre que la indústria de l'oci veu en nosaltres el camp perfecte per continuar recollint beneficis extraordinaris mentre seguim enganxats a les seves sèries, als "likes" a les xarxes socials i no aplicam sentit crític en allò que se'ns fica entre els ulls.

Per altra banda i com un exemple, amb la RBU els hotelers ho tindran molt complicat per continuar explotant a les dones de la neteja, les "kellys", perquè en cas de contractar personal, haurien de millorar molt les condicions i al fi dignificar-les acord amb l'esforç físic que suposa i el temps que se li dedica. La RBU milloraria notablement la precarietat laboral i aquesta seria inexistent. Aquelles feines de cures se pagarien com cal si s'han de desenvolupar fóra de casa.

El finançament de la RBU no és tan complicat perquè tenim unes grans economies que a hores d'ara no estan tributant com toca -mitjançant paraïsos fiscals, externalització de la producció i enginyeria fiscal per evadir impostos- i d'això es tracta quan parlam de "redistribució de la riquesa". Aquelles empreses, indústries que exploten territoris i persones han de fer un retorn social en forma d'impostos que es revertiran en la població.

El mercat laboral ja ha patit una gran transformació i serà amb la RBU i l'educació on generarem noves riqueses que no han d'estar lligades exclusivament amb la cosa econòmica. Han d'estar lligades al benestar i la sostenibilitat de la vida als nostres entorns. L'educació és sempre clau i amb ella, com bé proposa en Joan Buades Beltrán al seu llibre "Educar per a qué?" (Més Llibres, 2019), "hay que convertir los centros educativos en viveros de joven ciudadanía democrática con conciencia global".

Tots els canvis que ens queden per davant, les nostres il·lusions i anhels d'un món més equilibrat queden molt ben recollits al manifest impulsat pels moviments socials de les Illes Balears amb el que volem deixar palès una nova manera de fer les coses posant la vida al centre. Us recoman la seva lectura i donar suport: https://www.lavidaalcentre.org/

Articles relacionats:


Bollaín Urbieta, Julen. Mejorar los niveles de felicidad, bienestar y seguridad económica de la ciudadanía es posible sin deteriorar el empleo de calidad. Consulta https://blogs.publico.es/dominiopublico/32802/mejorar-los-niveles-de-felicidad-bienestar-y-seguridad-economica-de-la-ciudadania-es-posible-sin-deteriorar-el-empleo-de-calidad/

Hernández, Esteban. Por qué están ganando las tecnológicas: Netflix y el ‘lumpenartista’. El auge de las firmas tecnológicas durante la pandemia es también el triunfo de los oligopolios. Y la cultura es el sector que anticipa el futuro de la sociedad. Consulta en: https://blogs.elconfidencial.com/espana/postpolitica/2020-05-09/cultura-pandemia-tecnologicas-concentracion-netflix_2587075/?utm_source=twitter&utm_medium=social&utm_campaign=BotoneraWebhttps://blogs.elconfidencial.com/espana/postpolitica/2020-05-09/cultura-pandemia-tecnologicas-concentracion-netflix_2587075/?utm_source=twitter&utm_medium=social&utm_campaign=BotoneraWeb



Vallés, Elena. Joan Buades Beltran: Hay que convertir las escuelas e institutos en verdaderos huertos de democracia cotidiana: El capitalismo neoliberal ha reducido las escuelas a una especie de servicio auxiliar de curas colectiva - Ahora quieren técnicos pero no personas con capacidad de tener una visión integral de la realidad - La educación como espacio para el crecimiento personal y colectivo no interesa. Consulta en: https://www.diariodemallorca.es/cultura/2020/05/10/joan-buades-beltran-hay-convertir/1508151.html

“es más fácil imaginar el fin del mundo que la superación del capitalismo. Llevan décadas redireccionando nuestro cerebro hacia el mundo virtual y el juego. Tenemos que volver a la idea de responsabilidad comunitaria de la mejor Ilustración, la de Immanuel Kant”

“hay que convertir los centros educativos en viveros de joven ciudadanía democrática con conciencia global.”

Tena, Alberto. Finlandia y el éxito de los experimentos de Renta Básica. [Consulta: 14/05/2020] EN: https://ctxt.es/es/20190213/Politica/24395/renta-basica-Finlandia-trabajo-bienestar-Alberto-Tena.htm

“Los receptores de RBU experimentaron significativamente menos problemas de salud, estrés y capacidad de concentración que el grupo de control. Tenían además mucha más confianza en su propio futuro, en las perspectivas sobre el futuro de su empleo, en la confianza de poder abrir un negocio propio y su capacidad para influir en los problemas sociales. Los sujetos participantes en el programa piloto, además, expresaron mucha más confianza que el grupo de control en sus políticos y en sus instituciones. Además “en general, los beneficiarios de la RBU tenían una visión claramente más positiva de la RBU que el grupo de control” subraya el informe de Kela.”

Martínez Magdaleno, José. Coronavirus COVID-19 y el cambio climático: una perspectiva sobre pandemias inducidas por el clima. Consulta en: https://geotermia.ch/2020/03/20/coronavirus-covid-19-y-cambio-climatico-una-perspectiva-sobre-pandemias-inducidas-por-el-clima/

Comentaris