Aquests dies me passen tots iguals, com si fossin un gran xurro indistingible. L'emoció del dia a dia es veu esmorteïda pel que conec de sobres: ca nostra rajola a rajola i la rutina establerta de la llar.
Em fan falta les passejades estirant els membres i alçant el cap cap al cel. Ara, quan veig el raig de sol des de la finestra corro per capturar-lo a la pell, per tal que encalenteixi la meva malmesa soledat social.
A casa miram documentals o visitam algun museu virtual. A les sis de l'horabaixa posam el vídeo de la sessió de cardio intensa perquè així almenys sentim el conflicte del repte de resistir als nostres cossos. Que hem de saber que estam vius! Ara, planejam amb les amigues la trobada virtual per fer juntes alguna cerveseta, o el té, segons l'hora i el dia, és clar. Per fer telefeina, de la remunerada, perquè puc fer-la, almenys gran part de la setmana, me puc asseure davant l'ordinador amb la bata posada i les espardenyes als peus.
Des d'aquí on miro us diria que la situació fins i tot és amable perquè no tinc familiars malalts de moment i la meva situació econòmica encara no m'ofega. La parada i retirada me dóna un al·lè. Em podria avesar tranquil·lament a viure així -de tant en tant tinc aquest pensament- perquè m'ajuda molt, per exemple, per emprendre l'art de l'escriptura, que necessita recolliment i soledat. Estant confinats m'evit sentir la impressió d'estar perdent-me alguna cosa si no hi assistesc al concert aquell que m'han convidat, a la presentació del llibre... no he d'agafar cotxe i cercar aparcament al mig de Palma, això és tota un avantatge. I sí, és cert que ara podem fer moltes trobades per videoconferència, fins i tot festes d'aniversari! Hauré d'estar contenta perquè aquestes propostes són símptoma d'una vida social sana i activa.
La cosa és que l'altre dia vaig haver de fingir que m'ho estava passant bé en una d'aquestes festes virtuals quan en realitat tenia moltes ganes de desconnectar. I que fàcil em va resultar fer click i dir adéu, t'estalvies el show del "comiat" a la mallorquina.
Sí, des d’aquest lloc del món.
Llegesc sobre el distanciament social, que s'instal·larà en la forma de relacionar mos i que moltes de les reunions de treball, o d'altres semblants les podrem tenir al Second Life, i per què no, al Minecraft, mentre cavam coves en mons virtuals o pasturam un ramat d'ovelles "cubiculars". Sincerament, si això ens ha d'estalviar contaminació atmosfèrica perquè la nostra mobilitat es reduirà, ja serà una passa endavant.
Ara bé, el món sencer entra també a la meva llar en forma de notícies, de reflexions d’economistes, antropòlogues, filòsofes, sociòlogues, viròlogues, geògrafes sobre quins canvis viurem quan això acabi i sé, com sabem totes, que quan acabi el confinament haurem d'evolucionar com a societat.
Seran molts canvis i el moment per viure'ls encara que provoqui vertigen, perquè el ritme que portaven no ens portava enlloc per molt ràpid que anéssim.
I sé que la meva visió és des d'aquest lloc del món, sí, des del costat bo o més privilegiat, és cert. I veig que el confinament deixa a la vista la gran escletxa social existent en molts àmbits de la vida en quant habitatges, entorns, feina, educació, salut...
I clar, tinc por.
La por al futur que ens espera té formes diferents en aquest lloc del món. Té forma per exemple de càmera de vigilància amb intel·ligència artificial que ens identifica i li diu a qui sigui que no estem al lloc que pertoca. Té forma de telèfon intel·ligent amb geolocalització i un continu enviament de dades de tota mena que facilita el control del comportament i que com a contrapunt i per "tranquil·litat nostra", et pot avisar que en aquest lloc o en aquell altre, hi ha hagut contagis, i et sona una alarma o rebs un sms al teu terminal (a Corea està normalitzat l'ús de la corona-app).
Pot tenir forma també d'estats tecno-totalitaris en els quals, únicament el comerç i la distribució de productes es poden moure pel món lliurement mentre que els moviments de les persones estan restringits. Un somni fet realitat per part del capitalisme mundial, la lliure circulació dels doblers.
Sí, totes aquestes són possibilitats. I també sé que és la nostra responsabilitat com a societat crítica i formada i amb molts de mitjans disponibles, aconseguir una transformació i virar el nostre rumb per aconseguir una societat equilibrada i exempta de desigualtats, que és el que hem treballat des de fa segles d'ençà que vam aconseguir per exemple l'abolició de l'esclavitud, la jornada laboral de vuit hores, el sufragi universal i vam signar la carta dels Drets Humans Universals.
Hem de posar al bell mig la vida, la cura, la sostenibilitat i el respecte al nostre entorn.
Aquests dies es posen de relleu els nostres serveis públics com a fet diferenciador d'una societat benestant. Els serveis sanitaris estan donant més del que poden i sabem que els hem de millorar, en l'àmbit educatiu també s'està fent un gran esforç per continuar amb la formació, fins i tot les biblioteques, arxius, museus estan oferint els seus recursos en línia per ajudar a passar aquests dies.
Tot això són mostres de què podem respondre amb eines i sortir reforçades del "parón" al que necessitam sotmetre'ns per evitar els contagis massius. Hem canviat formes de fer i ens hem adapatat.
Les considero experiències per reescriure la nostra organització social i econòmica. Al mig del debat "del després" ja hi ha idees que no les hem de mirar com si fossin utòpiques, sinó com a respostes per continuar endavant amb molta més seguretat i harmonia.
Les claus que es presenten per aconseguir l'objectiu principal d'honorar la vida, la salut i la dignitat són:
- Col·locar al centre la vida i les cures
- Redistribució de la riquesa
- Renda bàsica
- Abandonament del creixement industrial i d'explotació de recursos. Processos de reutilització i multifuncionalitat industrial. Compartir i reequilibrar la distribució de recursos.
- Gravàmens a les indústries i acompliment de protocols de sostenibilitat mediambiental o tancament
- Gravàmens a les indústries i acompliment de protocols de sostenibilitat mediambiental o tancament
- Invertir més en investigació, salut i educació
Ja no es tracta de somnis sinó de continuar la història i construir el relat d'una espècie evolucionada que va reflexionar i va prendre les decisions adequades per mantenir la vida al seu entorn.