Infoxicats i tancats a casa, el Covid-19 i els "bulos"


Quantes vegades haurem vist pel·lícules, sèries o haurem llegit novel·les de les distòpiques, aparentment llunyanes; fruit dels paradigmes d'alienació, tecnificació i/ o el sotmetiment a governs totalitaris o de poders que oprimeixen la societat. Avui i amb la present crisi de salut i social originada per la pandèmia del Covid-19, tot es pot barrejar resultant una mescla mortal quan ens deixam emportar per notícies d'enfocament catastrofista que moltes vegades beuen d'aquestes distopies.

El que sí que resulta mortal és el coronavirus Covid-19, que per la seva causa estem tots reduint al màxim els nostres moviments socials per evitar-ne el contagi massiu; pràcticament ni anar a la feina podem. A hores d'ara estem sota el dictamen d'un estat d'alarma que ja ens han anunciat, es perllongarà una vegada s'hagi votat al Congrés dels Diputats, fins, com a mínim, el dia 11 d'abril de 2020.

Jo encara ara estic en estat de xoc per la situació. Em costa reaccionar i assistir al miler de propostes per passar millor el temps a casa: gimnàstica, ioga, lectures compartides, teatre en línia, casserolades, aplaudiments... Com si el temps que tenim l'haguéssim d'omplir perquè la buidor, aquest abisme interior de silenci, fos també mortal.

I puc entendre que en aquestes circumstàncies un crit intern impulsat per la necessitat de comunicar ens empeny a això, a comunicar-mos d'alguna manera. I avui ho podem fer per moltes vies, veritat?

Ja podem afirmar que tenim normalitzat així l'accés a la informació mitjançant les tecnologies. Fem factible la necessitat primerenca de l'ésser humà -la comunicació, la creació de vincles- amb l'ajuda de la tecnificació i de la transmissió binària de la informació. I és per aquest motiu que els nostres "telèfons intel·ligents" bullen de tanta informació aquests dies de confinament!

L'any 2016 vaig escriure una ressenya al diari Última Hora en la secció de Campus Obert en la qual qüestionava si la societat de la informació no era excloent. Han passat quatre anys i com que tothom té un dispositiu intel·ligent per accedir a internet i a tots els seus continguts a la seva butxaca, a la seva mà podríem dir que hi ha poca exclusió.

Fins aquí tot molt bé i idíl·lic però no podem oblidar l'enorme quantitat de "fakes", els "bulos"... finalment notícies falses que generen "desinformació" i "infoxicació". Dos termes que són una realitat que arriba a les nostres pantalles a tota hora. 

Els nostres dispositius "intel·ligents" no realitzen aquesta feina de destriar el que és important del que no, el que és rellevant, el que aporta o el que embulla perquè és fals o mentida. I cadenes, i viralització de continguts, i alarma i més alarma social. D'això fins i tot es contagien alguns mitjans de comunicació que continuen alimentant la infoxicació i la desinformació amb tertulians que no són experts en la matèria i que fan tractaments de la informació suats i sensacionalistes de tot el que ens ateny.

Que podem fer nosaltres per tal de protegir-mos i no alimentar aquestes rodes inacabables de missatges i d'informacions falses?





Idò el primer de tot és avaluar la font d'informació. Això és fonamental: coneixem l'emissor o podem saber qui és? Mereix, doncs, la nostra credibilitat i confiança?

Hem de testejar allò que compartim, i podríem seguir les recomanacions de la IFLA (Federació Internacional d'Associacions de Bibliotecaris i Biblioteques) per saber si una notícia és falsa.

Per saber si una notícia és falsa, podem comprovar-la de la manera següent:

1. Has d'estudiar la font d'informació. Investiga més enllà, per exemple, si has trobat la notícia a una web, mira quin és l'objectiu d'aquesta, de quina informació disposa i si té dades de contacte. Si és un missatge de whatsapp, podem demanar aquestes dades a qui ens ho ha enviat o mirar si el missatge pròpiament aporta aquesta informació.

2. Qui és l'autor? Podries fer una cerca ràpida sobre l'autor o la font d'informació. Com ens demanaven abans, és real? És fiable? Al cas que ens ocupa respecte a molta informació que ens ha arribat del covid-19, hi ha hagut força missatges d'àudio de whatsapp la majoria dels quals no deien l'autoria... Desconfia o aprofundeix per verificar-la i reenviar-la.

3. Comprova la data! Si la data és antiga, no vol dir que sigui informació rellevant o interessant.

4. Abans de compartir informació, has de tenir en compte les teves pròpies creences perquè potser aquesta informació té un biaix que no interessa a la resta. Estaries enviant informació esbiaixada, vols això i predre credibilitat? Vols semblar una persona "manipuladora"... tu mateixa!

5. Llegeix més enllà: potser el titular només cerca crear impacte, llavors, quina seria la història completa?

6. Fonts addicionals. Hi ha més enllaços que puguin aportar més dades relacionades o li aporti solidesa?

7. Es tracta d'una broma? Potser si la informació és molt extravagant potser és una broma, no creus? Potser és una sàtira. Comprova autoria i la font d'informació.

8. Demana-ho a una persona experta, sigui el teu bibliotecari o potser una plana web de verificació de notícies.

és que és realment necessari l'existència d'aquestes webs i de persones que fan tasques de "Fact-checking" o verificació de dades. El "Fact-cheking" de fet és una feina ben remunerada als Estats Units. Els "fact-checkers" o verificadors de dades, sovint treballen als departaments de recerca de revistes o per a programes de notícies de televisió. Van comprovant cada història meticulosament per confirmar tots els fets. Això pot suposar des de confirmar l'edat d'un subjecte o el que es diu del tema tractat. Els verificadors de dades són la segona línia de defensa per garantir que no es produeixen errors. Si algú s'enfada i amenaça amb una demanda pel contingut d'una notícia o reportatge, la publicació o programa té diverses persones que poden aportar seguretat sobre la veracitat de la informació.

(vegeu més informació en aquest vincle: https://www.thebalancecareers.com/fact-checker-2316052)

A l'Estat espanyol podem trobar ja almenys 3 serveis de fact-cheking que són prou rellevants:

newtral.es  , creat per Ana Pastor, periodista i que dona servei a molts programes de "La Sexta".

maldita.es , que diuen d'ells mateixos que "és un mitjà que es centra en el control de la desinformació i el discurs públic mitjançant tècniques de verificació i comprovació de fets i periodisme de dades".

miniver.org , que va ser de les primeres en existir. Ells mateixos afirmen que  "la finalitat de Miniver.org és destapar les mentides de governants, polítics, mitjans de comunicació i empreses".

Altres webs d'aquest tipus reconegudes arreu del món serien:

factcheck.org , dels Estats Units que pertany al diari "Washington Post"

corectiv.org  , d'Alemanya que també elaboren productes documentals i reportatges.

En voleu saber encara més sobre aquestes webs? Aquí teniu un llistat per països consultable a la Wikipedia:
https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_fact-checking_websites

No viralitzem continguts falsos i col·laborem a una harmonia informativa que també és salut!

Comentaris