Parlarem de patrimoni documental, parlarem dels arxius audiovisuals i de premsa que han de ser accessibles a la societat de coneixement, del 4.0

Parlarem de patrimoni documental, parlarem dels arxius audiovisuals i de premsa que han de ser accessibles a la societat de coneixement, del 4.0.
Els que seguiu aquest bloc o bé si us ve a bé fer un tomb, us adonareu de la sensibilitat expressada cap els sistemas d'organització de la informació. això ve donat per la professió d'arxivista documentalista i bibliotecària que desenvolupo. Professió que visc amb passió d'ençà que vaig a entrar en contacte amb el estudis de Biblioteconomia i Documentació al a Universitat de Granada i posteriorment a la Universitat de Barcelona.
Des de l'any 2005 que dtreballo a un mitjà de comunicació radiofònic que és el públic de les Illes Balears, IB3 Ràdio. Ja aleshores la proposta que vaig realitzar pel sistema de gestió de la informació i arxiu de la ràdio, era un sistema flexible per la conservació i la recuperació, així com per la difusió i amb vistes de ser accessible a tothom. Seguint pautes d'organismes internacionals com són la IFLA, la FIAT/IFTA i la pròpia UNESCO. Emperò, per qüestions econòmiques(?) o el que sigui, vam partir d'una base precària en aquest sentit. Vaig haver de dissenyar una base de dades en llenguatge ISIS (creat per l'intercanvi i creació de bbdd i normalitzat internacionalment que havien  de fer servir per l'automatització de biblioteques i altres organismes pels països en vies de desenvolupament) que hui dia està en desús. En aquest transcòrrer d'anys i professió al mitjà radiofònic he entrat en contacte amb altres realitats amb punts de connexió amb la meva feina. Així les coses vaig assistir amb altres companys al IX Col·loqui Internacional de Ciències de la Documentació dedicat a la Documentació en els mitjans de comunicació que es celebrà a l'any 2011 a la Universitat de Salamanca. A l'any 2013 vaig organitzar l'encontre dels responsables del centres de documentació i arxiu radiofònic dels mitjans que es troben sota el paraigües de la FORTA, és a dir, de mitjans autonòmics.
Va ser a l'any 2013 quan vaig assistir al Seminari de Protecció i Projecció del Patrimoni Periodístic de les Illes Balears. (Consulta: 28/01/2018) Allà ens vam trobar agents de bilioteques, centres de documentació públics i privats amb informació que pertany a l'àmbit de la premsa com són diaris en paper, arxius fotogràfics, arxius sonors que aleshores estaven a punt per ser digitalitzats i posats a disposició indenpendentment del seu lloc d'orígen. Gent que treballa sempre sota l'ombra de l'oblit quan lo que es conserva justament és vital per la memòria, per la justícia, pel coneixement, per la possiblitat d'apropar-mos a una narració basada en l'antropologia social amb mostres diàrias que podrien ser consultadas fins i tot de forma agregada fent ús de la estadística social i el big data.
A l'any següent vaig participar al II Seminari que es va celebrar aportant la meva experiència (seguint aquest vincle podreu accedir-hi a l'esquema de la presentació). A hores d'ara no podem recuperar la documentació que es va generar d'altres participants perquè la web ha deixat de funcionar. 
Us he de dir que de forma 'visionària', donat que després de 6 anys podem continuar parlant de la mateixa urgent necessitat, vaig publicar un post en aquest blog a l'any 2012. El podeu llegir seguint el vincle a continuació:

"Patrimonio documental de las radiotelevisiones autonómicas". Us recomano la seva lectura abans de continuar avançant en el present article.
I no em voldria allargar amb massa més justificacions. Únicament l'explicada abans i la que otorguen 15 anys d'experiència laboral als mitjans de comunicació darrera de les necessitats i mancances d'un sistema que alimentam amb dades i té la capacitat de ser utilitzat amb diverses finalitats que únicament ens afavoririen. El seu ús i correcte manteniment té a veure amb l'història de l'arxivística, de les biblioteques i dels museus que durant segles han conservat i han fet arribar lo que les diferents societats a nivell mundial van cultivant de forma material i que és el nostre patrimoni, la nostra història amb narratives diverses però en aquest cas, centrada en el mitjans de comunicació. (D'aquí que hagi entrecomillat anteriorment la paraula 'visionària').
Afortunadament altres pràctiques ens situen davant la certera proposta realitzada en el seu moment i que per una qüestió o un altra, que encara no podem enfrontar de forma col·laborativa.
Aqui voldria esmentar el cas de Gandia. El passat 23 de gener de 2018, el Diari Serpis va publicar la notícia següent: "La premsa històrica de Gandia i la Safor entre 1881 i 1947 està ja disponible en format digital".
Reproduim literalment el que diu en alguns punts que podem destacar:
L’Arxiu Històric de l’Ajuntament de Gandia i la Direcció General de Belles Arts i Patrimoni Cultural del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport han presentat el projecte de digitalització de la premsa de Gandia, realitzat en 2017 i que ja està disponible per a la seua consulta en la Biblioteca Virtual de Premsa Històrica ( http://prensahistorica.mcu.es ). Aquest projecte és el resultat d’una política de col·laboració mútua que tracta de maximitzar l’aprofitament dels recursos disponibles per les dues parts.
D’un costat, l’Arxiu Històric de Gandia ha realitzat un esforç continuat de col·lecció, conservació i reproducció de premsa històrica de caràcter local i comarcal que es remunta a la dècada de 1980 i fins i tot abans.
De l’altre, el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, en compliment de les funcions que la llei li encomana, promou la difusió del patrimoni bibliogràfic mitjançant la digitalització de col·leccions impreses conservades en biblioteques d’institucions espanyoles i la seua accessibilitat en línia mitjançant dues biblioteques digitals: la Biblioteca Virtual del Patrimoni Bibliogràfic i la Biblioteca Virtual de Premsa Històrica. Tot açò respectant un marc normatiu internacional que inclou les directrius tant de la IFLA (International Federation of Library Associations and Insitutions), com de la ICA (International Council on Arxives), o d’EUROPEANA (Portal d’Accés al Patrimoni Cultural Europeu), institucions que incideixen en la digitalització per a millorar l’accés, facilitar l’ús i preservar les col·leccions bibliogràfiques i impulsar el desenvolupament de recursos tecnològics cooperatius.

Realment no ens caldria anar tan enfora, però ens ajuda veure exemples d'èxit! La nostra universitat també col·labora activament -en el seu moment amb el recolzament a iniciatives com la ja esmentada conduida pel catedràtic Sebastià Serra amb la càtedra de la UNESCO que va materialitzar amb els seminaris de Protecció i Projecció del Patrimoni Periodístic de les Illes Balears- però també amb la creació de la Biblioteca Digital de les Illes Balears que posa a disposició capçaleres de premsa d'accés directe, entre d'altres documents rellevants de la nostra Comunitat.
Amb tota aquesta qüestió que us he explicat vull arribar a un punt concret. La radiotelevisió pública de les Illes Balears es troba a hores d'ara en un procés de renovació tecnològica. O per ser més concrets i fins a on he pogut arribar a esbrinar, es troba en un procés d'estudi cap a una millora de la gestió del a nostra emissió i també dels nostres continguts a la World Wide Web. Es tracta d'una necessitat perentòria per garantir ser competents en l'actual món virtual on es perd el sentit si la ciutadania o usuàries no poden accedir a la programació de forma remota i concreta, en poques paraules, no poden accedir de forma organitzada i amb contingut descrit als serveis de televisió o ràdio a la carta. Clarament hi accedeixen, però ens referim a l'accés del contingut descrit i puntual per tal que tingui incidència més enllà del moment actual.
He volgut traslladar la meva preocupació i sensibilitat a les diferents direccions que han anant passant per IB3, que a hores d'ara fan un total de 5. Tot i que han mostrat interès, han abandonat l'idea i no s'ha continuat ni s'han disposat dels recursos necessaris per conduir endavant la creació i mantiment d'un arxiu audiovisual; accessible i descrit que ha donar un servei complet, concret i exhaustiu als seus usuaris primers; periodistes i redactors, i en definitiva, a tot el personal que hi fa feina. També, per què no, a tota la ciutadania. En aquest punt posaré en dubte el fet de que tracti d'una qüestió econòmica, idò tenim coneixement que la Radiotelevisió de les Illes Balears, tot i que ha anat devallant el seu pressupost al llarg dels anys -si ho comparam que a l'any 2012 va ser d'uns 40 millons d'euros i actualment és de 31 milios d'euros- igualment no es tractaria d'una qüestió econòmica. Hi ha produccions que per una temporada poden tenir un pressupost de més de 150.000 € (una temporada poden ser de 6 a 12 mesos).
Hem de tnir en compte que hauríem d'establir col·laboració amb entitats com són la Universitat de les Illes Balears, el Ministeri d'Educació o la Unió Europea que té obertes línees de finançament per la digitalització i conservació del patrimoni. M'agradaria que l'enfocament fos aquest. De fet penso que no escoltar i parar atenció a aquesta visió, quan tenim tants exemples vàlids i podem calcular el valor que obtindríem, seria una fracàs estrepitós i una pèrdua d'oportunitat.
Confiam o exigim? Des del meu punt de vista ens trobam en la possiblitat d'exigir com a societat de la informació i la comunicació que som. Per part meva, em poso a disposició per treballar, com ho he estat sempre.