La Transparència està de moda, i no xerram de la moda tèxtil, sino de la moda de fer veure que les institucions fan una feinada per mostrar a la ciutadania la casa fins la cuina.
A rel d'aquest tema, Eli Gallardo (actualment Cap de comunicació de l'Ajuntament de Marratxí) publicava un post titulat "Vulnerables" en relació amb altre que vaig publicar fa qüestió d'una setmana: "Comunicació i política a les Illes Balears: una introducció sobre el què es pot extreure observant la comunitat a les xarxes socials". A la publicació esmentada d'Eli Gallardo trobam que hi destaca tres aspectes respecte de la transparència:
1. Transparència interpretada com la necessitat de mostrar la part més agradosa
La CAIB signa el conveni amb Transparència Internacional per tal de complir les obligacions que sobre publicitat activa estableix la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació Pública i Bon Govern, i a donar publicitat de forma clara i entenedora, a tota la informació següent:
1. L'agenda de la presidenta i dels Consellers i Conselleres que formin el Govern de les Illes Balears
2. Les despeses de viatges incorregudes per la Presidenta, Consellers i Conselleres.
3. Les despeses de transport i manutenció ordinaris incorregudes en l'exercici de les funcions de la presidenta i dels Consellers i Conselleres.
4. La llista d'atencions protocol·làries i obsequis
5. La publicació de les llistes d'espera del Ibsalud
6. L'aprovació i publicació del Codi Ètic del Govern dels Illes Balears.
7. Retribucions percebudes pels màxims responsables de l'ens dependents del Govern de les Illes Balears
8. Publicació del Pla de Govern (Acords de governabilitat) en el qual s'exposarà la planificació de les diferents polítiques que es volen dur a terme al llarg de la legislatura
9. Gestió de l'impost turístic
10. Publicació dels Pressupostos d'una forma més accessible
11.Declaracions de béns dels alts càrrecs
12. Curriculum vitae dels alts càrrecs que regeixen els òrgans de la CAIB i del sector públic instrumental autonòmic
13. Procediments normatius: tramitació avantprojectes de llei i projectes de reglaments.
14. Acords presos en la Mesa de negociació en el marc del pacte social.
És important asumir plenament aquests compromisos. Els mateixos donen a entendre que d'una forma accessible i ben organitzada, la ciutadania podrà accedir a la informació.
Aquesta declaració pública de compromisos es pot valorar positivament. El que cal deixar palès és que les lleis sobre aquest tema són de 2011 i 2013 i que com hem comprovat, encara s'han de reforçar aquests compromisos. I possiblement el que també ha de pasar és que:
- Per una banda, hi hagi una part de la societat que es preocupi per tractar aquesta informació i elaborar productes per tal de donar conèixer i analitzar aquestes qüestions. Aquí podrem trobar, per començar, aquelles persones que treballen a mitjans de comunicació i desenvolupen el "periodisme de dades" o aquelles que amb un perfil professional o semiprofessional, es dediquen a l'anàlisi socio-polític també des de la orientació del periodisme de dades.
- Per l'altra, que es començi a treballar en la participació de la societat en la política, també institucional. Si no per què volem Transparència? Per ser simplement observadors? Evidentment no.
La participació és la pasa següent obligada i necessària. Recordem si no consignes llençades durant el 15M on un dels lemes més aclamats era el de "Democràcia Participativa".
És genial que, per exemple, es publiquin els "Acords de la Mesa de negociació en el marc del pacte social", però, que es discuteix envers el pacte social? Quins elements es contraposen? Quins documents estan damunt la taula? Què passa abans d'arribar als acords, en definitiva -i per exemple? Els mitjans de comunicació solen fer aquesta feina, però possiblement, amb el teixit social organitzat que tenim, podria haver més agents implicats en l'anàlisis i en la construcció dels millors acords.
I per tancar, una reflexió lligada a la publicació d' Eli Gallardo .
A rel d'aquest tema, Eli Gallardo (actualment Cap de comunicació de l'Ajuntament de Marratxí) publicava un post titulat "Vulnerables" en relació amb altre que vaig publicar fa qüestió d'una setmana: "Comunicació i política a les Illes Balears: una introducció sobre el què es pot extreure observant la comunitat a les xarxes socials". A la publicació esmentada d'Eli Gallardo trobam que hi destaca tres aspectes respecte de la transparència:
1. Transparència interpretada com la necessitat de mostrar la part més agradosa
2. Relaciona la transparència amb la vulnerabiltiat que suposa mostar-ho tot
3. Transparència per finalment dibuixar una imatge com la del mite de la caverna de Plató, no real.
Abans però d'extreure'n un parell de conclusions sobre la publicació, es dóna la casualitat que aquest cap de setmana la Conselleria de Transparència i Participació de la CAIB publicava l'anunci d'uns compromisos que reforçen la ja aprovada Llei de Transparència. Ho han fet de la mà d'una ONG anomenada Transparencia Internacional de la qual n'és el president Jesús Lizcano Álvarez.
1. L'agenda de la presidenta i dels Consellers i Conselleres que formin el Govern de les Illes Balears
2. Les despeses de viatges incorregudes per la Presidenta, Consellers i Conselleres.
3. Les despeses de transport i manutenció ordinaris incorregudes en l'exercici de les funcions de la presidenta i dels Consellers i Conselleres.
4. La llista d'atencions protocol·làries i obsequis
5. La publicació de les llistes d'espera del Ibsalud
6. L'aprovació i publicació del Codi Ètic del Govern dels Illes Balears.
7. Retribucions percebudes pels màxims responsables de l'ens dependents del Govern de les Illes Balears
8. Publicació del Pla de Govern (Acords de governabilitat) en el qual s'exposarà la planificació de les diferents polítiques que es volen dur a terme al llarg de la legislatura
9. Gestió de l'impost turístic
10. Publicació dels Pressupostos d'una forma més accessible
11.Declaracions de béns dels alts càrrecs
12. Curriculum vitae dels alts càrrecs que regeixen els òrgans de la CAIB i del sector públic instrumental autonòmic
13. Procediments normatius: tramitació avantprojectes de llei i projectes de reglaments.
14. Acords presos en la Mesa de negociació en el marc del pacte social.
"Si no per què volem Transparència? Per ser simplement
observadors? Evidentment no"
És important asumir plenament aquests compromisos. Els mateixos donen a entendre que d'una forma accessible i ben organitzada, la ciutadania podrà accedir a la informació.
Aquesta declaració pública de compromisos es pot valorar positivament. El que cal deixar palès és que les lleis sobre aquest tema són de 2011 i 2013 i que com hem comprovat, encara s'han de reforçar aquests compromisos. I possiblement el que també ha de pasar és que:
- Per una banda, hi hagi una part de la societat que es preocupi per tractar aquesta informació i elaborar productes per tal de donar conèixer i analitzar aquestes qüestions. Aquí podrem trobar, per començar, aquelles persones que treballen a mitjans de comunicació i desenvolupen el "periodisme de dades" o aquelles que amb un perfil professional o semiprofessional, es dediquen a l'anàlisi socio-polític també des de la orientació del periodisme de dades.
- Per l'altra, que es començi a treballar en la participació de la societat en la política, també institucional. Si no per què volem Transparència? Per ser simplement observadors? Evidentment no.
La participació és la pasa següent obligada i necessària. Recordem si no consignes llençades durant el 15M on un dels lemes més aclamats era el de "Democràcia Participativa".
És genial que, per exemple, es publiquin els "Acords de la Mesa de negociació en el marc del pacte social", però, que es discuteix envers el pacte social? Quins elements es contraposen? Quins documents estan damunt la taula? Què passa abans d'arribar als acords, en definitiva -i per exemple? Els mitjans de comunicació solen fer aquesta feina, però possiblement, amb el teixit social organitzat que tenim, podria haver més agents implicats en l'anàlisis i en la construcció dels millors acords.
I per tancar, una reflexió lligada a la publicació d' Eli Gallardo .
Esperam que la interpretació envers la transparència per part de la classe política i institucional no es limiti als termes que ell assenyala. Com vaig publicar anteriorment, l'article ja esmentat sobre Comunicació i Política, vaig destacar el fet de què la comunicació a xarxes socials -molt relacionades aquestes amb la forma adquirida de les polítiques de Transparència a l'actualitat- que es faci sempre una exposició des de la autenticitat, i per què no, afegeixo ara, que també des de la vulnerabilitat. Perquè ningú ni res no és infal·lible. Aquesta vulnerabilitat ens uneix a totes les persones i ens serveix per connectar, entendre i comunicar, per què no, també amb les nostres institucions.