Comunicació i política a les Illes Balears: una introducció sobre el què es pot extreure observant la comunitat a les xarxes socials

La meva intenció és proposar una anàlisi des de la meva experiència personal que tengui en compte, alhora, alguna incursió a la xarxa per recopilar informació i prendre el pols a la qüestió plantejada. 
Avui ens demanam de quina manera es troben els partits polítics i les institucions amb la comunitat de les xarxes socials.
En primer lloc cal contextualitzar aquesta qüestió amb xifres per tal de valorar de forma aproximada, quina representació de la ciutadania té accés i fa ús de les xarxes socials. Segons un estudi amb dades de l'any 2015 realitzat per IAB Spain (Associació de publicitat, màrqueting i comunicació digital a Espanya) podem esbrinar que els usuaris de les xarxes socials que tenen entre 16 i 55 anys són 25,4 milions de persones a l'Estat Espanyol. Serien 19 milions de persones les que són internautes (suposen un 75 per cent de la població en aquesta franja d'edat) i d'aquest 75 per cent d'internautes, un 81 per cent de persones són usuàries de les xarxes socials. Per tal de situar-nos, altre pic de forma aproximada, traslladarem aquest percentatge extret per l'IAB Spain, a la població de les Illes Balears -consulta a IBESTAT de la població entre 15 i 55 anys- amb l'objectiu de tenir una idea d'aquella que seria usuària de les xarxes socials. Ho farem d'aquesta manera perquè no hi han dades disponibles a les fonts estadístiques habituals. Obtenim doncs, que es traduiria en 482.259 persones en la franja d'edat en estudi que possiblement  a l'any 2015 que serien usuàries de les xarxes socials d'una població total de 2.010.520 a les Illes Balears.
Amb aquesta dada podem posar en valor la importància que, per fer política, les xarxes socials són un element imprescindible, tant a nivell de debat polític ciutadà com a nivell de l'Administració. 
Hi ha una part a la qual m'ha costat accedir mitjançant un cerca o "scroll" a través de twitter i facebook: les converses/discussions que s'han dut a terme en aquests entorns i que de qualque manera han tingut repercurssió  i que apareixen relacionades o emesses per agents polítics institucionals. 
Emperò, si qualsevol entra al perfil del Consell de Mallorca, per posar un exemple de perfil institucional a xarxes socials (@ConsellMca [Consulta:  25/07/2016], podrà observar elements que ens donen pistes de com es perceb la forma d'estar a les xarxes socials des d'aquesta entitat. Del compte de twitter esmentat, en destacam 3 fets :
1. Nombre de seguidors respecte de les fonts que es segueixen. La proporció és molt diferent. Tenen 2.267 seguidors i segueixen a 292 perfils.
2. En quatre captures de pantalla, nomes veim tuits que bé o neixen d'aquest perfil o bé retuitegen altres tuits de perfils institucionals propers, com seria el cas de la persona que és la vicepresidenta de la institució esmentada. A més no hi trobam converses.
3. Els tuits, quant a "Me gusta" i "RT" tenen poca repercussió. També he pogut observar que la persona que es vicepresidenta d'aquesta institució obté una major repercussió  traduïda en una resposta més intensa a la xarxa.

En aquest sentit, i ara començo a entrar a l'objecte del present post, Twitter és la plataforma social estrella on generar un debat proper, dinàmic i divers. Emperò, ens hauria de fer pensar el fet de comprovar com, moltes vegades, els tuits que llancen els usuaris/ciutadans es poden trobar o bé amb una resposta zero o amb una mala resposta, sobretot quan el que s'ha llançat és una crítica. 

El que pot resultar poc creïble és fer servir la xarxa per anunciar tot el que es fa bé, i promocionar diferents aspectes d'accions de govern o de polítics i omplir la xarxa d'"autobombo". És lleig i efectivament, dóna credibilitat zero quan no va acompanyat d'una agilitat per donar respostes raonades i completes (ens referim a una resposta amb contingut) en el moment que els usuaris/ciutadania interpel·len o en el moment en què se sap que és un tema de relleu. Estar a les xarxes socials significa "feedback", retroalimentació i generar coneixement i vinculació, sempre amb respecte. Tot i que la persona que tinguis davant no la coneguis o no pertanyi a l'estatus que en aquell moment té la persona política, la institució o el que sigui. Altre tema serien els "trolls", que ells mateixos queden retratats en la qualitat de les intervencions que realitzen.
En el meu cas particular faig ús de les xarxes per interpel·lar i generar debat al voltant de temes cap als quals tinc sensibilitat i que conec d'una manera o un altre. Que no responguin és lleig. Es podria llegir com un menyspreu de la persona o bé com una incapacitat de donar una resposta que no beneficii a aquest "autobombo" de què xerràvem. O bé ambdues qüestions, serien possibles a la vegada.


Ens hem de llevar del cap que la comunitat a les xarxes socials és banal, superficial o insignificant. En aquest sentit tenim un bon exemple dels esforços i estratègies que realitzen les marques en aquests mitjans per conquistar consumidors. I quan dic "conquistar" ho faig tenint en compte els conceptes implícits que sempre presenta el concepte "conquesta". Amb això vull dir que s'ha de seduir en la comunicació, s'ha de ser empàtic i proper de forma autèntica. Es tracta d'aplicar tècniques de màrqueting i experiències àmpliament documentades a diferents mitjans per tal de construir comunitat, coneixement i acció política representativa. En aquest sentit el contingut és clau, perquè si hi ha contingut significa que ha hagut escolta, enteniment i bona disposició a trobar, fins i tot, acord. En aquesta línea ens movem a hores d'ara en les comunitats virtuals. És per això, que a nivell corporatiu o personal, per tal de fer "marca" i fidelitzar l'àudiència/públic/ciutadans s'han posat de relleu perfils com el de "content curator" (curador de continguts)  i també figures com la de "social media".


"En una resposta o tuit, el contingut és clau, perquè significa que ha hagut escolta, enteniment i bona disposició a trobar, fins i tot, acord"

A continuació us deixo l'enllaç a un article de Pedro Asensio Romero publicat a "PuroMarketing" amb uns consells a tenir en compte per tal de "no perdre vots". Però els què realment recullen una estratègia de comunicació política que és un exemple proper i molt vàlid, perquè han fet molta feina, són els responsables del Govern Basc. Així amb una estratègia pública gestionen govern obert i posen a disposició els comptes a xarxes socials que fan servir i un portal on vertebren tota la informació important per periodistes i ciutadania, "Irekia" (Obert). Realment volen fer feina en un govern obert i amb una societat que pot Participar. A continuació deixo accessible per descàrrega i lectura "La guía de usos y estilos en la Redes Sociales del Gobierno Vasco".

Doncs és important que hi hagi persones formades que puguin proposar i dur a terme estratègies reals de participació ciutadana, de gestió de comunitats virtuals i de govern obert. Aquestes persones especialitzades en la gestió de comunitats virtuals (social media management) es podran recolzar en la seva comunitat. 

És necessària la conscienciació del què avui dia significa la presència a les xarxes socials, un mitjà de comunicació d'anada i tornada.