Ves al contingut principal

Transparència institucional: Voldria sortir bé a la foto

La Transparència està de moda, i no xerram de la moda tèxtil, sino de la moda de fer veure que les institucions fan una feinada per mostrar a la ciutadania la casa fins la cuina.
A rel d'aquest tema, Eli Gallardo (actualment Cap de comunicació de l'Ajuntament de Marratxí) publicava un post titulat "Vulnerables" en relació amb altre que vaig publicar fa qüestió d'una setmana: "Comunicació i política a les Illes Balears: una introducció sobre el què es pot extreure observant la comunitat a les xarxes socials". A la publicació esmentada d'Eli Gallardo trobam que hi destaca tres aspectes respecte de la transparència:
1. Transparència interpretada com la necessitat de mostrar la part més agradosa
2. Relaciona la transparència amb la vulnerabiltiat que suposa mostar-ho tot
3. Transparència per finalment dibuixar una imatge com la del mite de la caverna de Plató, no real.


Abans però d'extreure'n un parell de conclusions sobre la publicació, es dóna la casualitat que aquest cap de setmana la Conselleria de Transparència i Participació de la CAIB publicava l'anunci d'uns compromisos que reforçen la ja aprovada Llei de Transparència. Ho han fet de la mà d'una ONG anomenada Transparencia Internacional de la qual n'és el president Jesús Lizcano Álvarez.

La CAIB signa el conveni amb Transparència Internacional per tal de complir les obligacions que sobre publicitat activa estableix la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació Pública i Bon Govern, i a donar publicitat de forma clara i entenedora, a tota la informació següent:

1. L'agenda de la presidenta i dels Consellers i Conselleres que formin el Govern de les Illes Balears
2. Les despeses de viatges incorregudes per la Presidenta, Consellers i Conselleres.
3. Les despeses de transport i manutenció ordinaris incorregudes en l'exercici de les funcions de la presidenta i dels Consellers i Conselleres.
4. La llista d'atencions protocol·làries i obsequis
5. La publicació de les llistes d'espera del Ibsalud
6. L'aprovació i publicació del Codi Ètic del Govern dels Illes Balears.
7. Retribucions percebudes pels màxims responsables de l'ens dependents del Govern de les Illes Balears
8. Publicació del Pla de Govern (Acords de governabilitat) en el qual s'exposarà la planificació de les diferents polítiques que es volen dur a terme al llarg de la legislatura
9. Gestió de l'impost turístic
10. Publicació dels Pressupostos d'una forma més accessible
11.Declaracions de béns dels alts càrrecs
12. Curriculum vitae dels alts càrrecs que regeixen els òrgans de la CAIB i del sector públic instrumental autonòmic
13. Procediments normatius: tramitació avantprojectes de llei i projectes de reglaments.
14. Acords presos en la Mesa de negociació en el marc del pacte social.






"Si no per què volem Transparència? Per ser simplement 

observadors? Evidentment no"


És important asumir plenament aquests compromisos. Els mateixos donen a entendre que d'una forma accessible i ben organitzada, la ciutadania podrà accedir a la informació. 
Aquesta declaració pública de compromisos es pot valorar positivament. El que cal deixar palès és que les lleis sobre aquest tema són de 2011 i 2013 i que com hem comprovat, encara s'han de reforçar aquests compromisos. I possiblement el que també ha de pasar és que:

- Per una banda, hi hagi una part de la societat que es preocupi per tractar aquesta informació i elaborar productes per tal de donar conèixer i analitzar aquestes qüestions. Aquí podrem trobar, per començar, aquelles persones que treballen a mitjans de comunicació i desenvolupen el "periodisme de dades" o aquelles que amb un perfil professional o semiprofessional, es dediquen a l'anàlisi socio-polític també des de la orientació del periodisme de dades.

- Per l'altra, que es començi a treballar en la participació de la societat en la política, també institucional. Si no per què volem Transparència? Per ser simplement observadors? Evidentment no.

La participació és la pasa següent obligada i necessària. Recordem si no consignes llençades durant el 15M on un dels lemes més aclamats era el de "Democràcia Participativa".
És genial que, per exemple, es publiquin els "Acords de la Mesa de negociació en el marc del pacte social", però, que es discuteix envers el pacte social? Quins elements es contraposen? Quins documents estan damunt la taula? Què passa abans d'arribar als acords, en definitiva -i per exemple? Els mitjans de comunicació solen fer aquesta feina, però possiblement, amb el teixit social organitzat que tenim, podria haver més agents implicats en l'anàlisis i en la construcció dels millors acords.

I per tancar, una reflexió lligada a la publicació d' Eli Gallardo .
Esperam que la interpretació envers la transparència per part de la classe política i institucional no es limiti als termes que ell assenyala. Com vaig publicar anteriorment, l'article ja esmentat sobre Comunicació i Política, vaig destacar el fet de què la comunicació a xarxes socials -molt relacionades aquestes amb la forma adquirida de les polítiques de Transparència a l'actualitat- que es faci sempre una exposició des de la autenticitat, i per què no, afegeixo  ara, que també des de la vulnerabilitat. Perquè ningú ni res no és infal·lible. Aquesta vulnerabilitat ens uneix a totes les persones i ens serveix per connectar, entendre i comunicar, per què no, també amb les nostres institucions.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Parlarem de patrimoni documental, parlarem dels arxius audiovisuals i de premsa que han de ser accessibles a la societat de coneixement, del 4.0

Parlarem de patrimoni documental, parlarem dels arxius audiovisuals i de premsa que han de ser accessibles a la societat de coneixement, del 4.0.
Els que seguiu aquest bloc o bé si us ve a bé fer un tomb, us adonareu de la sensibilitat expressada cap els sistemas d'organització de la informació. això ve donat per la professió d'arxivista documentalista i bibliotecària que desenvolupo. Professió que visc amb passió d'ençà que vaig a entrar en contacte amb el estudis de Biblioteconomia i Documentació al a Universitat de Granada i posteriorment a la Universitat de Barcelona.
Des de l'any 2005 que dtreballo a un mitjà de comunicació radiofònic que és el públic de les Illes Balears, IB3 Ràdio. Ja aleshores la proposta que vaig realitzar pel sistema de gestió de la informació i arxiu de la ràdio, era un sistema flexible per la conservació i la recuperació, així com per la difusió i amb vistes de ser accessible a tothom. Seguint pautes d'organismes internacionals com són…

Un contracte d'us del mòbil a una nina de 13 anys

Les coses clares per davant! També amb els nostres infants ja que reflexa el respecte cap a ells com a persones que són, tot i que estiguin al nostre càrrec per ser menors.
És una bona pràctica pactar, acordar i anar amb les normes i lo que esperam per davant. Així anam conformant una relació sana amb els nostres infants i ens mostram i teixim com persones/societat respectuoses, sobretot amb les pràctiques que portem a terme. I m'ha agradat moltíssim llegir l'entrada al Bloc de Pares"El Contracte personal del mòbil". És un exemple de contracte que han fet uns pares a una nina de 13 anys, la Noa. Segur que podeu afegir, modificar o proposar noves "clàusules" i aquest seria un model que com a punt de partida us pot resultar profitós.
La meva filla Aurora fa un temps que em demana tenir mòbil. Té 10 anys i els seus companys i companyes fan servir el mòbi ja des dels 9 anys. No tothom però sí una gran part. De moment no té mòbil n'Aurora, però quan tingui …

Las series de dibujos animados y los valores educativos que transmiten

Empecé pensando en los juguetes con los que juegan mis hijas y acabé valorando lo que pueden ver en la televisión. Respecto a lo que pueden ver en la televisión, ya he realizado algunos actos de censura; les he prohibido ver series que entre las niñas de su edad (3-6), también están de moda como "Winx Club" o "Monster’s High", porque considero que son sexistas y que además esos personajes femeninos tienen rasgos que resaltan la sexualidad femenina con tendencia a idealizar el cuerpo de la mujer y a someterlo: tacones altísimos, maquillaje a reaudales, escotes y mini mini faldas, además con esos culos enormes, las cinturitas de avispa y los pechos de punta… Fomentar la esclavitud de la mujer por llegar al prototipo ideal de imagen femenina (vista principalmente desde el punto de vista masculino), no me parece un buen aprendizaje. En ese sentido, también me parecen asuntos serios para reflexionar y tomar decisiones.



A los padres nos toca asumir el papel de educadore…