Ves al contingut principal

IB i mancances històriques en Educació i Biblioteques

A les Illes Balears no tenim col·legi pofessional adreçat als bibliotecaris, documentalistes, però si tenim l'Associació de Bibliotecaris, Documentalistes i Arxivers, l'ABADIB. Darrerament, per la visita a la seva web, tot i que en el seu moment vaig estar associada, m'he assabentant de dues coses força importants. Per una banda que han signat un conveni de col·laboració amb el Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana (COBDCV), fet rellevant perquè aquestes col·laboracions duen un bon enriquiment de la nostra comunitat. I per l'altra, l'enviament que han fet d'una carta a la Conselleria d'Educació, que explicaré més endavant...
"Per mor d'una tradició turística i de serveis relacionats amb el turisme, les Illes Balears, entre d'altres, no ténen una tradició bibliotecària i és per aquest motiu que cal recolzar les iniciatives culturals amb organitzacions més antigues o de més experiència"


Per mor d'una tradició turística i de serveis relacionats amb el turisme, les Illes Balears, entre d'altres, no ténen una tradició bibliotecària i és per aquest motiu que cal recolzar les iniciatives culturals amb organitzacions més antigues o de més experiència, col·laborant amb el nostre entorn més proper, que és lo natural.
Així les coses, estic contenta del conveni amb València, encara que també ho estaria si fos amb el Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentlaistes de Catalunya, el COBDC . Les Illes Balears, un territori amb mancances històriques en quant a gestió de l'administració pública transparent i accessible (només hauriau d'entrar al portal del Govern [Consulta:29/05/2012], i també en quant a inversió en educació superior i en els sistemes bibliotecaris, així com en recursos per la ciutadania a nivell cultural, ens cal associarnos amb altres comunitats que tinguin més suport en aquest sentit. Cal dir que el col·laboracionisme a més de permetre aprofitar el "know how" d'altres organitzacions amb un ampli recorregut, és una bona forma de fer. També crida força l'atenció la carta que ha dirigit l'ABADIB a la Conselleria d'Educació de la CAIB, en què deixa palesa la manca de professionalitat en l'ambit bibliotecari i d'arxiu. En questa carta, l'ABADIB recorda a aquest organisme que abans d'eliminar una quantitat important de documentació, cal seguir les pases adients establertes per les lleis que regulen els arxius i el patrimoni documental de la Comunitat, així com les praxis habituals en matèria d'arxius administratius. Ho podeu consultar en aquí. Respecte a la nostra institució educativa més important, la Universitat de les Illes Balears, arressega una situació econòmica molt negativa, amb un deute de la Comunitat que ha provocat,fins i tot, retardar el pagament de les nòmines als seus treballadors. A més la UIB, té un projecte antic per tal de disposar d'una biblioteca Universitària General que mai ha tirat endavant per manca de doblers. És preocupant el valor que s'otorga al serveis que donen les biblioteques universitàries a la UIB. Al mes d'agost, per exemple, com a mesura d'estalvi, es tancaran moltes de les biblioteques amb les que conta la UIB. Possiblement només romandrà oberta la biblioteca amb els fons d'Humanitats de l'edifici Ramon Llull. I jo que pensava que era bàsic completar amb bilbiografia i consulta d'altres fonts per tal de preperar els exàmens...


A les Illes Balears ens cal inversió en formació, ens cal inversió en recursos per l'aprenentatge, en comunicació i per la cultura. I no és qüestió de la crisi econòmica que està condicionant molts sectors. Es tracta d'una carència de ve de molt enrera. Bona cosa seria desenvolupar els estudis de biblioteconomia i documentació a la nostra Universitat i començar a donar passes per no haver de restringir el nostre àmbit només a la indústria turística (la immobiliària està molt afectada per la crisis i és difícil que torni resorgir per mor de la limitació territorial evident). Perquè sembla ser que si no ets cambrer o fas feina de servicis, a les Illes Balears no tenim altres oportunitats. I tenim moltes coses que oferir i molts camins a fer per guanyar competitivitat i guanyar terreny en altres sectors que hem d'incentivar. Que les TIC són una oportunitat de feina i que possiblement serà necessària la col·laboració, per exemple, amb el Parc Bit, per tal de aprofundir en l'avanç tecnològic extensiu a sectors com l'agricultura, la pesca, l'audiovisual i la gestió administrativa. L'abandonament d'altres sectors diferents al turístic és evident. Possam com exemple la oportunitat que suposava la creació de l'Ens Públic de Radiotelevisió Autonòmic. En el meu cas, que faig feina a la ràdio autonòmica des del seu naixement, i durant els 7 anys de vida que té el mitjà, he vist com, de ser una oportunitat per crèixer, s'ha convertit en un allau d'acomiadaments, tancaments d'empreses vinculades als sectors audiovisuals ... De fet, en els primers anys de vida d'aquest mitjà de comunicació s'havien entreteixit noves empreses, estudis adreçats a aquestes matèries i noves perspectives de feina. Es podrien aprofitar moltes sinèrgies que ja existeixen i que alimentarien les noves creacions des d'una societat amb la seva pròpia ideosincràcia i formes de fer. és el cas del LADAT, la Unitat d'Animació i Tecnologies Audiovisuals. Un laboratori creatiu reconegut a molts nivells, per què fins i tot han estat premiats als premis Goya en la categoria d'animació, i que tendrien un bon mitjà de difusió el canal de comunicació autonòmic. Això sense parlar de les bones escoles d'actors i actrius i els bons productes de sèries de televisió que ténen molt bona acollida entre la població de les Illes Balears. M'entristeix la manca de voluntat envers l'avanç de la societat de les Illes Balears. Però del què estic convençuda és, que d'una forma o un altre, ens sortirem, més a poc a poc però ho farem. Gràcies a l'esforç d'organitzacions i professionals amb amor a la terra i al seu treball. La meva enhorabona a les organitzacions i persones que fan feina en aquest sentit, i molt especialment a l'ABADIB i a la UIB.

 

Comentaris

  1. Molt d'acord amb el que dius Nanda, tant en lo positiu com lo negatiu, ara cal que aquest conveni s'aprofiti i es desenvolupi el màxim possible i no és quedi en aquest document, m'hagués agradat assistir a la conferència que l'ABADIB va oferir al respecte però no em va ser possible, m'agradaria haber sabut en que es pot traduïr tot això més concretament.

    Està clarissim que en aquesta crisi en que tot lo social esta rebent de valent, a les bibiblioteques i els arxius els hi tocarà la pitjor part, tal volta ara més que mai fa falta una veu unificada que defensi els interessos de les persones que hi fan feina i el més important, que defensi la seva importància per a la societat. Sempre he pensat que l'ABADIB té el potencial per ser aquesta veu que trenqui d'una vegada amb aquest monstre de quatre caps en qüestió de biblioteques i arixus que repreenten Govern, Consell, Palma i Estat, cadascu a la seva, i aquesta carta a la Conselleria és una passa en la bona direcció.

    Pel que fa a la biblioteca d'Establiments hem sap especialment greu, ja que jo hi vaig fer feina i la vaig veure nèixer a la seva nova ubicació al casal de barri, era una biblioteca molt guapa però oblidada per l'Ajuntament, com sembla que passa amb la resta d'Establiments.

    Bé, hem sumo a les teves enhorabones i tal volta també és hora d'apel·lar encara més a aquesta bona voluntat professional que ja tenim, però que encara manca, per part de molta gent que estima les biblioteques i tot el món de la gestió d'informació per a Balears, però que, com en el meu cas, estaven tant absorvits per la feina del seu dia a dia, que les tenien mig oblidades, per donar així un impuls des d'abaix per part de les persones, perquè malauradament si l'esperam per part de les institucions públiques, en la meva opinió podem esperar asseguts.

    De moment, iniciatives com la teva que ens informen de com estan les coses i que serveixen també per a crear un debat que també trob molt necessari, ja estan molt bé ;)

    ResponElimina
  2. Benvolgut Toni,
    moltes gràcies pels teus comentaris.
    L'altre dia vaig poder assistir a un Seminari que em va engrescar molt i que està molt relacionat amb el món de les biblioteques (concretament hemeroteques), la conservació i la difusió. Es concretava vbàsicament en el món periodístic. Les institucions que hi fan feina per la Càtedra de la Unesco de 2Projecció i Protecció del Patrimoni Peridístic" són la UIB, la UAB i la Universitat de Costa Rica. Evidentment, no ténen massa doblers i de moment no ténen recursos per emprendre la digitalització necessària del molt fons documentals, però la implicació de persones i institucions que col·laboran, sembla que anirà donant els seus fruits. Cerquen col·laboracions, així que si es que t'animes, més informació a http://patrimoniperiodistic.uib.cat/

    Una forta abraçada, i gràcies!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Parlarem de patrimoni documental, parlarem dels arxius audiovisuals i de premsa que han de ser accessibles a la societat de coneixement, del 4.0

Parlarem de patrimoni documental, parlarem dels arxius audiovisuals i de premsa que han de ser accessibles a la societat de coneixement, del 4.0.
Els que seguiu aquest bloc o bé si us ve a bé fer un tomb, us adonareu de la sensibilitat expressada cap els sistemas d'organització de la informació. això ve donat per la professió d'arxivista documentalista i bibliotecària que desenvolupo. Professió que visc amb passió d'ençà que vaig a entrar en contacte amb el estudis de Biblioteconomia i Documentació al a Universitat de Granada i posteriorment a la Universitat de Barcelona.
Des de l'any 2005 que dtreballo a un mitjà de comunicació radiofònic que és el públic de les Illes Balears, IB3 Ràdio. Ja aleshores la proposta que vaig realitzar pel sistema de gestió de la informació i arxiu de la ràdio, era un sistema flexible per la conservació i la recuperació, així com per la difusió i amb vistes de ser accessible a tothom. Seguint pautes d'organismes internacionals com són…

Un contracte d'us del mòbil a una nina de 13 anys

Les coses clares per davant! També amb els nostres infants ja que reflexa el respecte cap a ells com a persones que són, tot i que estiguin al nostre càrrec per ser menors.
És una bona pràctica pactar, acordar i anar amb les normes i lo que esperam per davant. Així anam conformant una relació sana amb els nostres infants i ens mostram i teixim com persones/societat respectuoses, sobretot amb les pràctiques que portem a terme. I m'ha agradat moltíssim llegir l'entrada al Bloc de Pares"El Contracte personal del mòbil". És un exemple de contracte que han fet uns pares a una nina de 13 anys, la Noa. Segur que podeu afegir, modificar o proposar noves "clàusules" i aquest seria un model que com a punt de partida us pot resultar profitós.
La meva filla Aurora fa un temps que em demana tenir mòbil. Té 10 anys i els seus companys i companyes fan servir el mòbi ja des dels 9 anys. No tothom però sí una gran part. De moment no té mòbil n'Aurora, però quan tingui …

Las series de dibujos animados y los valores educativos que transmiten

Empecé pensando en los juguetes con los que juegan mis hijas y acabé valorando lo que pueden ver en la televisión. Respecto a lo que pueden ver en la televisión, ya he realizado algunos actos de censura; les he prohibido ver series que entre las niñas de su edad (3-6), también están de moda como "Winx Club" o "Monster’s High", porque considero que son sexistas y que además esos personajes femeninos tienen rasgos que resaltan la sexualidad femenina con tendencia a idealizar el cuerpo de la mujer y a someterlo: tacones altísimos, maquillaje a reaudales, escotes y mini mini faldas, además con esos culos enormes, las cinturitas de avispa y los pechos de punta… Fomentar la esclavitud de la mujer por llegar al prototipo ideal de imagen femenina (vista principalmente desde el punto de vista masculino), no me parece un buen aprendizaje. En ese sentido, también me parecen asuntos serios para reflexionar y tomar decisiones.



A los padres nos toca asumir el papel de educadore…